Programa

El postgrau compta amb una estructura modular amb dos mòduls de 15 crèdits. Es mostren a continuació els continguts de manera resumida:

Mòdul 1: Idees i sistema polític de la socialdemocràcia (15 ECTS)

  • Coordenades bàsiques de la filosofia política
  • El patrimoni ideològic de la socialdemocràcia des de la Revolució Francesa fins al post-marxisme
  • La política socialdemòcrata: de l'Estat social als dilemes enfront de la globalització i la integració europea
  • Vigència de la socialdemocràcia a la societat del s. XXI

 
Mòdul 2: Polítiques públiques i nous riscos socials  (15 ECTS)

  • Les polítiques públiques en entorns de governança complexa.
  • Reptes dels Estats de Benestar del present i del futur en perspectiva comparada.
  • Tècniques i indicadors per a una anàlisi política i social útil.
  • Anàlisi de nous riscos socials i polítiques públiques: pobresa i desigualtat, treball, educació, salut, dependència, seguretat, medi ambient



Tot seguit es mostra el detall de cada mòdul:


Mòdul 1: Idees i sistema polític de la socialdemocràcia (15 ECTS)
 
Bloc 1: Coordenades bàsiques de la filosofia política.

 
El concepte d'Esser Humà en les diferents èpoques, Cultura-Natura, Idealisme-Materialisme, Racionalitat. El Contracte Social. Concepte d'individu i de ciutadà. Ètica-Política, espai públic (polis) i espai privat (oikos). Sobirania popular/individual. Orígens del liberalisme, diferències respecte al republicanisme. Nacionalisme-Internacionalisme (cosmopolitisme). Quin és el sentit de la Història? La dialèctica. La idea de Progrés. Les utopies. Relació entre la idea de progrés i les teories polítiques emancipadores. La crisi de la idea de progrés en l'actualitat. Els valors de la Igualtat, la Llibertat, la Justícia. Democràcia. La democràcia grega (la sofística) i la seva crítica (Plató), la democràcia liberal (John Locke, Stuart Mill,....) i la seva influència en la formació de la concepció de la democràcia occidental actual. Teories actuals sobre la democràcia i la seva crisi (democràcia representativa, directa, deliberativa....). Qui és el subjecte de drets en els sistemes democràtics.
 


Bloc 2: El patrimoni ideològic de la socialdemocràcia des de la Revolució Francesa fins al post-marxisme
 
El bloc ofereix una idea clara del patrimoni ideològic socialdemòcrata i la seva transformació al món contemporani. Posa en contacte a l’alumnat amb els autors que l’han construït i fa èmfasi especial en la lectura comprensiva i l’anàlisi crític dels textos més importants, fins arribar als debats sobre democràcia i bé comú en la societat globalitzada del s. XXI. S'organitza en tres períodes: (i) La Revolució Francesa i els orígens del socialisme. Justícia, igualtat i llibertat. Les primeres crítiques a la societat burgesa i l'explotació obrera. Projectes d'una nova organització social, Gracchus Babeuf, Saint Simon, Pierre Lerroux i l'aparició del terme «socialisme». Fourier y Owen. Flora Tristan i els orígens del feminisme. La crítica a l'Estat i la propietat burgesa: Proudhom i el principi federatiu. Reforma o revolució: Louis Blanc, democràcia i l'organització del treball. (ii) Socialisme i marxisme. Les Internacionals. Les lluites de la classe obrera, els avanços socials i el paper de la democràcia de partits. La Primera Internacional i l’hegemonia marxista. El revisionisme socialdemòcrata i la Segona Internacional. El socialisme fabià i el socialisme francès. La via comunista i la Tercera Internacional. El socialisme en Espanya. (iii) Socialisme post-marxista. El rearmament neoliberal dels anys vuitanta i las crisis de l’estat de benestar. Nous desenvolupaments teòrics. Trencament del pacte social en un món globalitzat i crisis de representativitat en les democràcies de finals del s. XX. De les primaveres àrabs al 15 M: noves corrents al s. XXI.
 
Bloc 3: La política socialdemòcrata: de l'Estat social als dilemes enfront de la globalització i la integració europea, i vigència de la socialdemocràcia a la societat del s. XXI.

 
L'evolució ideològica de la socialdemocràcia i els seus tres etapes: reformisme, eclosió i resignació. L'etapa daurada de la socialdemocràcia a partir de 1945 i el context que ho va fer possible. La crisi econòmica dels anys 70 i el seu impacte en la política socialdemòcrata. L'ascens del neoliberalisme i el declivi de la socialdemocràcia. La teoria econòmica de Keynes i les aportacions teòriques de Myrdal a Suècia. La política monetària i fiscal contracíclica i les polítiques de foment de la demanda. El multiplicador fiscal. La regla fiscal del dèficit i el superàvit en temps d'expansió i contracció, i la regla de les expectatives a llarg termini. Regulació dels mercats locals i nacionals, polítiques d'oferta i polítiques industrials. La funció de la concertació social amb sindicats i organitzacions empresarials. La redistribució de la renda a través de la fiscalitat: equitat i incentius. Impacte de la fiscalitat progressiva en la reducció de la desigualtat. El federalisme i el municipalisme com a elements constitutius del projecte polític del socialisme democràtic. Crisi de la democràcia social i noves formes de participació política. La socialdemocràcia dels drets: drets socials i nous drets de ciutadania. La crisi de la idea de progrés: progrés econòmic i crisi ambiental. L'impacte de la globalització en la sobirania dels estats i les dificultats per dur a terme una política socialdemòcrata. El trilema polític de la globalització de Dani Rodrik i la seva translació al sistema polític i econòmic de la Unió Europea.
 
 

Mòdul 2: Nous riscos socials i polítiques públiques (15 ECTS)
 
Bloc 4: Les polítiques públiques en entorns de governança complexa.
 
Aproximacions al procés d'elaboració de polítiques públiques: (i) Política pública com a procés de authoritative choice: govern tradicional, jerarquia i teoria de l'elecció racional, (ii) política pública com structured interaction: dinàmiques de governança i límits de l'elecció racional, (iii) política pública com social construction: aproximació a la dimensió discursiva en l'elaboració de polítiques públiques. Complementarietat entre les diferents aproximacions al procés d'elaboració de polítiques públiques: lideratge, col·laboració i discurs. Eines pràctiques de gerència política per a l'impuls de polítiques públiques en entorns de governança complexa (El govern obert: transparència, col·laboració i participació; La negociació; Elements bàsics en l'elaboració del relat de govern). Gestió estratègica del cicle del mandat de govern: de la victòria electoral a les següent eleccions.
 
Bloc 5: Reptes dels Estats de Benestar del present i del futur en perspectiva comparada.
 
Aquest bloc ha de servir com a pont entre les reflexions teòriques relatives al paper de les polítiques públiques als Estats contemporanis, i l'anàlisi de diferents polítiques específiques que resulten centrals en la intervenció dels estats en la societat post-industrial actual, que serà el següent bloc del postgrau.
 
Els Estats de benestar en perspectiva comparada: naixement, desenvolupament i crisi. Tipus ideals i factors bàsics que determinen les diferències entre els models d'estat de benestar. Es detallen els canvis esdevinguts en els estats de benestar a partir del pas d'un model econòmic keynesià a un Neoliberal en la dècada dels vuitanta i la implementació de la Nova Gestió Pública. Crisi de l'estat de benestar. Welfare mix. Paper d'institucions com la família i el mercat, la incidència de nous actors (tercer sector i la societat civil). Crítiques, limitacions i defensa de l'estat de benestar (welfare versus workfare). Els canvis soferts en les relacions laborals i en els vincles socials han creat nous desafiaments entorn de l'estat del benestar. Aquests reptes plantegen respostes noves i diferents que s'estructuren en gran mesura segons la cultura política o les característiques internes dels diferents països.

Aquest bloc, així mateix, aborda com crear i treballar amb indicadors i també com analitzar problemes i polítiques socials utilitzant diferents enfocaments metodològics i diverses tècniques d'obtenció i anàlisi de dades. S'expliquen els objectius, elements i característiques fonamentals dels indicadors polítics i socials, i els criteris per a la seva construcció. S'aprofundeix en aspectes metodològics i epistemològics de la investigació social. S'expliquen les diferències dels enfocaments qualitatius i els quantitatius per analitzar polítiques socials i perquè tipus d'estudis serveix cadascun dels dos enfocaments.
 
Bloc 6: Nous riscos socials i polítiques públiques 
 
Els nous riscos socials són producte de transformacions socioeconòmiques, familiars i demogràfiques d'enorme calat que estan tenint lloc en les societats contemporànies. La terciarització de l'economia i la desregulació dels mercats laborals han propiciat l'aparició de nous perfils laborals, que experimenten nivells elevats d'exposició a l'atur, el treball de baixa qualitat, i el risc de pobresa. La situació laboral dels treballadors "atípics" té conseqüències especialment importants en etapes de transició a la vida adulta, en condicionar l'accés a béns bàsics com l'habitatge, ajornar l'inici de les carreres familiars i malmetre expectatives i desitjos de fecunditat. La incorporació massiva de les dones al mercat d'ocupació està generant noves necessitats relacionades amb la conciliació de la vida familiar i laboral. Finalment, pel que fa a les transformacions demogràfiques, mereixen destacar dos processos que incideixen directament en generació de nous riscos i necessitats: la inestabilitat de les estructures familiars i l'envelliment de la població. La inestabilitat de les estructures familiars té conseqüències a dos nivells. D'una banda, l'increment de la taxa de divorci, de naixements fora del matrimoni i de la proporció de famílies encapçalades per un progenitor, assenta les estructures de solidaritat familiar sobre bases més fràgils i incertes. De l'altra, moltes d'aquestes noves modalitats familiars experimenten riscos especialment elevats de pobresa i són vulnerables a altres formes d'exclusió. Per la seva banda, la prolongació de la vida -especialment més enllà dels vuitanta anys- multiplica el nombre de persones grans que arrosseguen fins a edats molt tardanes situacions de dependència física i psicosocial el que té implicacions molt profundes per a un l'Estat de benestar. En el present bloc analitzem les condicions en què s'expressen aquests NRS en diferents contextos europeus i les respostes polítiques. Els continguts abasten : Reducció de la pobresa i la desigualtat, Polítiques de protecció a les famílies, Sistemes i polítiques educatives comparades, Activació i polítiques de (des) ocupació, Determinants de la salut i de les desigualtats en salut així com polítiques de resposta davant les desigualtats, equitat en l'atenció sanitària, Envelliment i dependència; procés d'envelliment, envelliment actiu, factors de risc social; llei de dependència; cures i cuidadors: canvis en el contracte inter-generacional, Seguretat ciutadana i la seva anàlisi. Factors de la seguretat ciutadana; Seguretat real i percebuda; inseguretat ciutadana i riscos globals, polítiques de seguretat; tendències: prevenció, privatització, transversalitat, transnacionalitat, Riscos ambientals (naturals i socio-ecològics), respostes socials als riscos ambientals, Polítiques urbanes, habitatge i energia.

Escribir un nuevo comentario: (Clica aquí)

123miweb.es
Caracteres restantes: 160
Aceptar Enviando...
Ver todos los comentarios

Comentarios

14.11 | 11:48

Holes... Soc l'Alexandre Coello, professor del Departament d'Humanitats de la UPF. Vaig llegir el teu llibre i em va agradar molt. Voldria contactar amb tu.

...
20.09 | 16:44

Me gustaría saber si el Dtor Pedro Gallo Puelles es hijo del Dtor.Don Francisco Gallo Puerto.Gracias

...
22.05 | 23:45

Hola soy de argentina descargue el cuaderno de ejercicios excel y me quede en formulas no entiendo la hoja en la que hay un aumento del 20% me podría ayudar?

...
10.03 | 20:38

Buenas Tardes
Don Diego, le escribo desde Chile. Me puede dar un mail para poder hacerte unas consultas?

Gracias

...